Què és la hiperhidrosi?

Consisteix en l’excessiva sudoració, apareix de forma fisiològica quan fem exercici, quan estem nerviosos o quan tenim febre. Però algunes persones pateixen d’hiperhidrosi important que pot dificultar i condicionar la seva vida social o laboral, provocar estrès emocional i aïllament social.

La hiperhidrosi que pot produir-se en tot el cos (sudoració generalitzada) o en àrees localitzades (sudoració focal), especialment a palmells, plantes, aixelles o cara.

Sudoració focal

Són freqüents les causes emocionals, que provoquen sudoració en les palmes, plantes, axil·les i front en moments d’ansietat, estrès i excitació. La sudoració també és freqüent durant l’exercici i en ambients calorosos. Si bé aquest tipus de sudoració és una resposta normal, els pacients amb hiperhidrosi transpiren de manera excessiva i en condicions en les quals la majoria de la gent no ho fa.

Sudoració generalitzada

La sudoració generalitzada afecta gairebé tota la superfície corporal. Si bé la majoria dels casos són idiopàtics, les causes poden ser molt variades com per exemple l’embaràs, la menopausa i algunes malalties com alteracions de la tiroides, hipoglucèmia, alteracions del sistema nerviós, infeccions, entre d’altres.

Tractament

Hi han tractaments que redueixen molt la hiperhidrosi encara que de forma temporal i d’altres que són definitius.

Tractaments tòpics:

Hi ha diferents productes al mercat, bé en forma d’esprais, barres o locions que són efectius en casos de hiperhidrosis lleus o moderades. Són els compostos a base de sals d’alumini. Idealment s’han d’aplicar per la nit amb la pell seca a diari per després anar espaiant la seva aplicació.

Tractaments orals:

Hi ha diferents tractaments, com anticolinèrgics (oxibutinina), adrenèrgics (clonidina) i ansiolítics que poden ajudar a disminuir la hiperhidrosi, malgrat que s’associen a efectes secundaris molestos que dificulten el compliment i manteniment del tractament.

Iontoforesi:

La Iontoforesi consisteix en un aparell que funciona aplicant una corrent elèctrica de baix voltatge a través d’aigua de l’aixeta, això fa que s’introdueixin sals iòniques dins de la pell. Aquesta és una opció per als pacients que no responen als tractaments tòpics.

Existeixen models per a aixelles i mans/peus. Inicialment s’han d’utilitzar 30 minuts al dia
durant una setmana i després es va espaiant a 1 cop per setmana o cada dues setmanes.

Infiltracions de toxina botulínica:

La toxina botulínica de tipus A és una neurotoxina que disminueix l’alliberament d’acetilcolina procedent dels nervis simpàtics que arriben a les glàndules ecrines. La injecció directa en l’axil·la, palmes o front inhibeix la sudoració durant aproximadament 5 mesos, segons la dosi. Les injeccions resulten eficaces, encara que són doloroses i molt costoses i el tractament ha de repetir-se 2 a 3 vegades a l’any.

Cirurgia:

La cirurgia està indicada quan fallen els tractaments més conservadors. Els pacients amb sudoració axil·lar poden ser tractats amb resecció quirúrgica de les glàndules sudorípares d’aquesta zona.
Els pacients amb sudoració palmar poden ser tractats amb simpatectomia, que consisteix en la destrucció d´uns ganglis simpàtics als quals s´hi accedeix per l´aixella, i que són els responsables d’innervar les glàndules que produeixen la sudoració de les mans.
El seu ús es limita a hiperhidrosis palmars intenses. Té una eficàcia del 90-100%. És un tractament definitiu i irreversible. L´efecte secundari més freqüent és la hiperhidrosi compensatòria (sudoració excessiva a tronc).

Fonts: MSD Manuals, Parc de Salut Mar