La dermatitis atòpica (DA) és una malaltia inflamatòria crònica i recurrent de la pell. Es presenta amb períodes de brot, on apareixen lesions conegudes com a eczema atòpic, amb inflamació, eritema i picor, el que desencadena el rascament continu de la zona. A aquests períodes els segueixen fases de remissió dels símptomes o de manteniment en les quals no hi ha una sintomatologia acusada. Pot afectar a la qualitat de vida física i psicològica.
Epidemiologia
La DA s’ha incrementat de 2 a 5 vegades en els últims 20 anys; s’estima que entre l’1 i el 3 % de la població general en pateix, arribant a prop del 20 % dels nens a Espanya, tot i que només el 0,1 % se sol considerar greu. Més del 60 % dels casos es diagnostiquen durant el primer any de vida, i més del 90 % abans dels 5 anys, per la qual cosa és considerada per molts la patologia dermatològica pediàtrica més prevalent.
Etiologia
És d’origen multifactorial; els factors implicats són:
- Genètics: la probabilitat de patir la malaltia és del 80% si tots dos progenitors la van patir i del 55% si només un d’ells la pateix.
- Fisiològics: alteració de la funció barrera cutània amb disfunció de la permeabilitat i resistència davant irritants i al·lèrgens, acompanyada d’una elevada pèrdua d’aigua transepidèrmica. Diversos estudis apunten a una disbiosi del microbioma associada a un sobrecreixement de Staphylococcus aureus en la DA severa i abundància de Staphylococcus epidermidis en la malaltia menys greu. Estudis recents demostren la seguretat i l’eficàcia de probiòtics via oral en brots, disminuint la intensitat d’aquests, així com la dosi i el protocol de corticoides utilitzats per controlar la simptomatologia.
- Immunològics: a causa de les alteracions en la resposta immunològica davant antígens, sent la resposta davant al·lèrgens exagerada en atòpics, la qual cosa produeix una inflamació crònica de la pell.
- Exposoma: influeixen agents ambientals, com ara àcars, pol·len i pèl, així com els epitelis de certs animals; factors agressius externs, com ara la contaminació, el fum, la humitat i la sequedat ambiental, i canvis bruscos de temperatura. Altres agents com ara el clor, l’aigua de mar, productes d’higiene i cosmètics inadequats han demostrat ser desencadenants i agreujants. L’estrès físic i psicològic sovint és el factor desencadenant més important.
<< Més del 60% dels casos de dermatitis atòpica es diagnostiquen durant el primer any de vida i més del 90% abans dels 5 anys, per la qual cosa és considerada per molts la patologia dermatològica pediàtrica més prevalent. >>
Diagnòstic i sintomatologia
Es basa en l’observació clínica, ja que no hi han proves específiques de laboratori que ajudin a identificar-la de forma clara.
La ubicació de les lesions cutànies varia amb l’edat del pacient:
- Lactants: galtes, superfícies extensores i inguinals.
- Nens: zones flexores i, de forma simètrica, coll i canells.
- Adolescents i adults: cara (especialment les parpelles), mans, peus i superfícies flexores.
Els símptomes més freqüents són:
- Físics: zones eritematoses acompanyades d’un augment de la deshidratació i sequedat cutània, que pot donar lloc a quadres de xerosis acompanyada de descamació. El prurit intens és el símptoma més característic i responsable de la major part de la càrrega suportada. L’acte de rascar-se sovint pot provocar sagnat, micro ferides, esquerdes i excoriacions amb sobreinfecció i supuració. Pot causar greus alteracions del son i la conseqüent pèrdua de la qualitat de vida.
- Psicològics, ja que hi ha una disminució important de la qualitat de la vida emocional. S’experimenten episodis d’ansietat, depressió i estrès que repercuteixen en tots els àmbits de la vida, des del laboral fins al social, arribant sovint a l’aïllament del pacient.
Actuació farmacèutica
El paper del farmacèutic comunitari és fonamental, ja que una correcta actuació farmacèutica acompanyada del consell dermofarmacèutic adequat millora la qualitat cutània i disminueix l’aparició i la intensitat dels brots.
Està demostrat que l’educació sanitària i l’empoderament del pacient, així com l’acompanyament i suport per part d’escoles i associacions de pacients, com l’AADA (Associació d’Afectats per Dermatitis Atòpica), poden millorar el curs de la malaltia física i psicològicament.
El tractament requereix un enfocament multifactorial dirigit a recuperar la funció barrera cutània en la inflamació, i a evitar possibles infeccions. Estudis científics demostren que la intervenció precoç en l’edat pediàtrica afavoreix el correcte desenvolupament de la barrera cutània, i preveu una major exposició i sensibilització a al·lèrgens.
Mesures generals i recomanacions
- Evitar peces de roba com les de llana i nailon. Es recomanen les de cotó i lli.
- Evitar les peces de roba ajustades que provoquen una suor excessiva.
- Evitar els suavitzants i la lleixiu. Rentar la roba abans d’estrenar-la i tallar les etiquetes.
- Mantenir l’alimentació amb llet materna el màxim de temps possible.
- Realitzar ventilacions periòdiques de les estades. Evitar les catifes i els peluixos.
- Realitzar la neteja amb draps humits i aspiradora.
- Evitar els ambients secs. Es recomana l’ús d’humidificadors.
- Es desaconsellen les mascotes domèstiques, especialment els gats.
Consell dermofarmacèutic
El valor del farmacèutic comunitari resideix en fer entendre als pacients la importància d’un correcte cuidat dermatològic com a tractament coadjuvant per millorar la qualitat cutània i disminuir l’aparició de brots i la seva intensitat.
Els actius d’interès en les formulacions destinades al cuidat de la pell atòpica són:
- Hidratants i humectants: urea a baixes concentracions (2-5%), glicerina per la seva capacitat higroscòpica o àcid hialurònic.
- Emolients que restableixen la funció barrera: olis vegetals (ametlles dolces, oliva, gira-sol, ricí, oli de germen de blat i onagra), lípids fisiològics naturals com la fitoesfingosina, ceramides o colesterol, i mantegues de karité, coco o cacau.
- Components antibacterians: gluconat de zinc, sulfat de coure i micropartícules de plata.
- Olis vegetals ozonitzats són d’elecció per l’evidència científica que demostra la seva capacitat antiinflamatòria, regeneradora, cicatritzant i higienitzant. Són restauradors de la diversitat microbiana, ja que estudis recents demostren la disminució de la colonització per S. aureus. Es poden utilitzar des del primer dia de vida.
- Altres actius d’interès són: niacinamida, al·lantoïna, bisabolol, centella asiàtica, pantenol i ectoïna.
- Posbiòtics com lisats de Lactococcus fermentats, o prebiòtics com alfa-glucans o extractes d’algues com Chlorella i Laminaria, i plàncton per mantenir en equilibri el microbioma cutani.
És important evitar ingredients irritants com perfums o alcohol, així com AHA a altes concentracions o retinol en les seves diferents formes.
<< El diagnòstic de la dermatitis atòpica es basa en l’observació clínica.>>
Un consell dermofarmacèutic adequat per als pacients amb dermatitis atòpica es fonamenta en tres pilars fonamentals:
- Higiene diària: per mantenir una bona permeabilitat als tractaments i evitar sobreinfeccions. Es recomanen dutxes curtes amb aigua temperada (32-35 ºC) i l’ús de formulacions que no continguin sabó natural, formulades amb detergent sintètic (Syndets) que no irritin ni deslipideixin la pell i amb un pH eudèrmic. S’han d’evitar accessoris com esponges. S’ha de assecar suavement amb tocs i sense fregar. La higiene de les ungles ha de ser rigorosa per evitar sobreinfeccions després de rascar-se.
- Hidratació i emol·liència: han d’anar sempre de la mà, ja que la hidratació és fonamental, però juntament amb una millora del ciment intercorneocitari que recuperi la funció barrera disminuint la TEWL (pèrdua d’aigua transepidèrmica). Aquesta rutina s’ha de realitzar cada 12 hores, aplicant els productes amb la pell lleugerament humitejada ja que està demostrat que millora l’absorció i en una capa fina per evitar la maceració. S’ha d’evitar el seu ús durant els brots en les zones d’eczema atòpic, ja que són ineficaços en aquest moment i, a més, la seva aplicació pot provocar un augment del prurit i de la sensació de coïssor.
- Fotoprotecció: és fonamental en aquests pacients, ja que la majoria de vegades els tractaments tòpics i sistèmics són fotosensibilitzants o es relacionen amb reaccions fototòxiques. Es recomana l’ús de filtres SPF 50+.
Tractament farmacològic durant el període de brot
A manera de resum, els corticoides tòpics són tractaments de primera línia i ajuden a controlar la inflamació i el prurit. Els efectes adversos més freqüents són: immunosupressió cutània, atrofia cutània, estries, telangièctasies, hiperpigmentació, hipertricosi, efecte rebot o taquifílaxi. El seu ús s’ha de reduir gradualment.
Els inhibidors tòpics de la calcineurina, com el tacrolimús i el pimecrolimús, són tractaments de segona línia i controlen la inflamació en disminuir la resposta immunitària. Els efectes adversos són una sensació de cremor o picor a la zona d’aplicació. S’han d’aplicar amb la pell seca i es poden utilitzar a la cara i a les parpelles.
La fototeràpia és una alternativa en casos greus, i el seu efecte immunomodulador indueix l’apoptosi de les cèl·lules T i redueix la colonització de S. aureus, ajudant a disminuir el picor, la inflamació i la sobreinfecció.
<< Els corticoides tòpics són el tractament de primera línia i ajuden a controlar la inflamació i el prurit.>>
Els antihistamínics per via oral no han demostrat reduir el picor en la DA, però sí que poden ser útils ja que ajuden a conciliar el son.
Criteris de derivació a l’especialista
- És fonamental tenir-los molt presents i derivar en cas necessari per evitar complicacions:
- Grups de risc: immunodeprimits, embarassades i lactants.
- Casos d’evolució lenta o que no responen al tractament.
- Àmplia superfície afectada i extensió de les lesions. Lesions en zones sensibles (parpelles).
- Hi ha sospita de sobreinfecció (crostes, exudat o febre).
- Alteració important del descans nocturn.
- Aparició d’herpes, verola, brots d’acné o signes de dermatitis al·lèrgica de contacte.
Font: el farmacéutico